a Vancouver, fa quatre anys, va ser una caiguda en l'escalfament el que li va impedir participar en una final que s'havia guanyat a pols, amb la tercera millor marca de les 12 finalistes. A les muntanyes pròximes a Sotxi, ahir, van ser dos errors a les rondes finals, un en l'últim salt i un altre en el primer, els que van apartar Queralt Castellet d'un podi olímpic que fa anys que persegueix i per al qual ha demostrat tenir nivell.
No obstant, ahir, al migtub (half-pipe) de l'Extreme Park de l'estació de Rosa Khutor, a la surfera de neu sabadellenca li va faltar planxar els seus millors trucs, que va exhibir amb generositat, però poc encert, per poder optar a un podi que va ser patrimoni de nord-americanes i australianes. Després d'un dia brillant, en què va tornar a aconseguir la classificació directa per a la final (es va evitar així la ronda de semifinals) amb la segona millor marca -uns 93.25 punts que en la final li haurien valgut l'or-, va arribar una nit més nefasta.
RECEPCIONS FALLIDES / Castellet, en els seus tercers Jocs als 24 anys, va buscar clavar la seva millor ronda, plena de salts arriscats i girs de fins a 1.080 graus (tres rotacions), però no li va sortir bé en cap de les dues baixades de què disposa cada rider, i de les quals només puntua la millor. En la primera, la petita gran funambulista vallesana (fa 1,56 i pesa 53 quilos) ho va fer gairebé tot bé fins a l'últim salt, en l'aterratge del qual va caure a mitges i va haver de posar les mans a terra. Un error que la va penalitzar fins al setè lloc provisional, amb 61.75 punts.
En el segon descens, una altra recepció forçada, en aquesta ocasió en la primera pirueta, li va fer perdre altura en els següents trucs, i al final també va vorejar el terra, ja gairebé fora de la zona de puntuació. Però els jutges van interpretar que encara estava dins del pipe i els seus rigorosos 55.25 punts no van fer més que relegar-la a l'11a i penúltima posició, ja que les altres no van fallar. La campiona olímpica del 2010, l'australiana Torah Bright, va pujar fins al segon lloc (91.50 a la ronda final) i la nord-americana Kelly Clark -campiona el 2002 i bronze el 2010- fins al tercer (90.75). Al davant, la nord-americana Kaitlyn Farrington va fer valer els seus 91.75 per endur-se l'or, amb tot el recolzament dels seus compatriotes. Una altra nord-americana, Hannah Teter, va ser quarta, amb 90.50. O sigui, quatre snowboarders en un mocador, en tot just 1.25 punts, i Castellet allunyada per errors propis d'un podi que se li resisteix tant com les medalles a l'esport d'hivern espanyol. Des del debut als Jocs d'hivern de Garmisch-Partenkirchen, el 1936, només dues medalles adornen l'historial espanyol, i les dues dels germans Fernández Ochoa. El desaparegut Paquito va guanyar l'or en eslàlom a Sapporo 1972, i Blanca, el bronze en eslàlom a Albertville 1992.
MOLT RECOLZADA / Una llàstima l'error en el moment decisiu de Castellet, que es va veure molt recolzada en la final d'ahir. Els seus pares, Josep i Inés, eren al seu costat, igual que el seu company i entrenador, el neozelandès Ben Jolly, mentre que el germà, Josep Castellet, visiblement nerviós, exercia de comentarista televisiu des dels estudis de Sant Cugat.
Des de Sotxi, Queralt va reflectir el seu estat d'ànim després de la decepció. «Estic bé, però una mica fotuda perquè m'he quedat molt a prop (del podi) i per l'error», va dir en referència a l'últim salt de la primera ronda. «He comès un petit error en el truc set, l'últim. He volgut canviar una mica la sortida per caure més amunt i m'he quedat una mica enrere. Això m'ha fet posar la mà a terra i aquí he pogut perdre la medalla», va explicar amb detall Queralt. «Però no tot es redueix als Jocs -va aclarir-. Tinc molts més objectius durant la temporada, tot segueix igual».