Tot va començar i va acabar en una discoteca. No és estrany tractant-se de la divertida, marxosa i contagiosa família Márquez Alentà, La mare Roser va conèixer, el 1987, el papa Julià a la sala de festes Big Ben, a Mollerussa, punt de trobada de tota la comarca. I tots junts van celebrar, diumenge passat (no parlarem de l'estat de cada un), el títol de Marc, el triomf més gran de la història del motociclisme espanyol, a la disco Spook, al Saler, en plena ruta del bakalao.

És clar que si volem remuntar-nos en el temps i trobar, un moment, un instant, una imatge, un crit, un sospir, un salt en el sofà, una apoteosi de glòria i plaer, sí, plaer, cal remuntar-se a la nit màgica del 20 de maig del 1992, quan l'holandès Ronald Koeman va convertir el Barça, Catalunya, el més que un club, el primer tiqui-taca i la família Márquez Alentà, bé, el matrimoni Márquez Alentà en campions d'Europa.

Comptin i veuran com, nou mesos després, neix el Marc. I a aquesta dona arravatadora, tot afecte, tot somriure ("doncs sí, aquest somriure és seu i només seu", reconeix el bo del Marc), la millor còmplice que un pot trobar-se a la vida, no li fa res reconèixer que sí, que aquella eufòria va portar aquesta glòria. "Allà estàvem Julià i jo, un any després de casar-nos, asseguts al sofà de casa, fent salts d'alegria per la victòria i, la veritat, vam disfrutar tant d'aquella final, tant, que ens vam mirar i ens vam preguntar ¿però què fem aquí sols? ¡Vinga, Julià, que sigui el que Déu vulgui! I, ja veu, al cap de poc va aparèixer aquest petit diable meravellós".

>> Llegiu la informació completa sobre la mare de Marc Márquez a e-Periódico.