Quan Johan Cruyff estava completant la seva obra mestra, la creació del Dream Team, quatre joves (Thiago, Tello, Montoya i Bartra) treien el cap al món. Era el 1991. Aquella quinta comença ara a envair amb el seu talent el primer equip del Barça, i es guanya el jornal en tardes assolellades i fins i tot avorrides com la d'ahir a La Romareda. Però Thiago, que havia viscut partits grisos, poc habituals per a algú tan lluminós com el seu futbol, es va voler reinvidicar amb una actuació realment estel·lar a Saragossa. «Ha estat fantàstic», va cridar alleujat Roura, l'ajudant de Tito, per haver rescatat la millor versió del mag.
«L'equip ha fet un partidàs. Em quedo amb això. No he perdut mai la confiança en mi mateix. Ni els companys en mi», va subratllar aquest jove que va néixer l'11 d'abril de 1991 (l'any abans de l'obús de Koeman al vell Wembley), que no només va marcar el 0-1 en una jugada de contraatac, portant la pilota d'àrea a àrea. «Em quedo més amb les passades que amb el gol», va afegir després el centrecampista, feliç d'haver-se retrobat amb ell mateix. Va marcar el primer gol, va assistir Tello («ens coneixem des de fa temps, hem d'aprofitar la seva velocitat», va recalcar) i va fer anar el futbol del Barça amb una insultant autoritat. Molt pròpia de Thiago.
10 remats, 5 de Cristian
A través de Thiago, que va marcar el 0-1 pel carril d'interior dret després de cavalcar per tot el camp i va assistir en el 0-2 Tello, un altre del 91 (va néixer l'11 d'agost) pel carril esquerre, el Barça va rendibilitzar la velocitat i producció ofensiva d'aquest descarat i vell extrem. Vell perquè juga enganxat a la banda com al segle passat, esperant pacient el torn per trencar esquenes de les defenses rivals, amb un exquisit catàleg de xuts. A Balaídos va evitar Javi Varas amb un preciós xut amb la dreta que s'anava corbant cada vegada més. A La Romareda, en canvi, Roberto, el meta del Saragossa, es va llançar al mateix lloc que el seu col·lega gallec i va quedar burlat per Tello que va dibuixar amb el cos el mateix xut per, al final, tirar pel centre. El Barça va fer 10 remats, cinc de l'extrem, tres van anar a porteria i dos van acabar en gol.
Bartra i Montoya, del 91
No eren Tello («tinc la sort que quan entro em surten bé les coses», va confessar l'extrem) i Thiago els únics representants de la generació del 91. També Bartra (15 de gener) i Montoya (14 d'abril) van néixer aquell mateix any que converteix el passat més gloriós (la primera Champions de la història del Barça) en un missatge per al futur. Potser només el central serà present en el decisiu duel contra el Bayern que obre la porta al nou Wembley. Mentrestant, a poc a poc, ells milloren. Òbviament, tal com va recordar ahir Andoni Zubizarreta, «a Messi sempre se'l troba a faltar i el futbol també», però Tello «ha adquirit la dècima de segon per finalitzar bé o passar». Per això, és el quart màxim golejador. I jugant poc.