Giorgios Katidis va celebrar la setmana passada amb la salutació nazi el gol de la victòria de l'AEK davant el Veria. Ocurrència que li ha costat al capità de la selecció sub-19 grega ser exclòs de per vida de la seva selecció i apartat del seu equip fins al juny. La federació hel·lena va apostar per una mesura exemplar per frenar aquestes conductes en un país on creix dia a dia el suport a Alba Daurada, un partit nazi.
Una rotunditat que contrasta amb la tolerància a Espanya i Itàlia davant les actituds feixistes dins i fora del camp. Arizmendi no va ser sancionat quan, com Katidis, va celebrar un gol amb el Deportivo amb la salutació feixista o quan va lluir la bandera preconstitucional arran de la victòria d'Espanya als Juegos del Mediterráneo, a Almeria.
El Celta es va negar a contractar Salva Ballesta com a ajudant d'Abel Resino davant la pressió de la seva afició, que no volia pagar a un feixista. «Li tinc més respecte a una caca de gos», va dir l'exjugador sobre la postura política de l'exblaugrana Ole-guer. Fill de pilot militar, els seus ídols d'infància no eren futbolistes sinó aviadors: Joaquín García-Morato (franquista) i Hans Rudel (nazi). «M'agradaria conèixer Tejero», afirmava en una web d'ultradreta. Quan després de l'11-M s'especulava sobre l'autoria d'ETA, no es va mossegar la llengua. «Deixem-nos de pancartetes, d'hòsties i merdes. L'única manera és acabar amb l'escòria de la humanitat. Doneu-los 72 hores a qui s'han de donar i veureu com acaben ràpid amb això».
No totes les directives han estat tan sensibles a aquest tema com la del Celta. Que Fabio Capello exalcés l'«ordre rigorós que va deixar Franco» a Espanya no va ser impediment, ni de bon tros, perquè, quatre mesos després, tornés al Madrid el juny del 2006. Al contrari, el va congraciar encara més amb els Ultrasur, a qui el club retia homenatge: no només Ramón Mendoza va saltar amb ells cridant «és polonès el que no boti», sinó que Beckham, Van Nistelrooy i fins i tot Roberto Carlos (que havia rebut insults racistes d'aquest grup) van acabar donant-los les seves samarretes. Cannavaro va ser un dels que van tenir més bona relació amb els ultres, sobretot després que el central italià onegés una bandera italiana amb el símbol feixista en la celebració de la Lliga del 2007. El defensa, crític amb els partits d'esquerra, va promocionar el 1997 les colònies d'estiu Evita Perón, gestionades per la dreta radical.
A Alemanya, Carsten Jancker sempre va estar en el punt de mira per la seva estètica skin i, tot i que es deia que celebrava els gols amb una salutació nazi encoberta, sempre es va guardar molt de fer cap comentari sobre aquesta qüestió perquè sabia a què s'arriscava. Lothar Matthäus, excompany de Jancker al Bayern Munic, va haver de demanar perdó després de barallar-se amb un turista holandès que intentava filmar la seva família amb el seu ídol. «¡Ah!, i a sobre holandès. Sou tots uns cabrons i Adolf [Hitler] es va oblidar de tu».
La Itàlia feixista
«Jo no m'avergonyeixo de manifestar la meva fe política», reconeixia Abbiati. El porter del Milan es mostra orgullós dels dos bustos de Mussolini que té a casa. Durant la celebració de l'scudetto del 2011 va fer onejar una bandera amb simbologia feixista. Una passió que comparteix amb l'exrossonero Alberto Aquilani, col·leccionista de retrats, quadros i figures de Mussolini i que no dubta a sentenciar que, a Itàlia, «els immigrants són un problema». El 3 de gener, Abbiati i la resta de jugadors del Milan van abandonar el camp als 26 minuts de l'amistós contra el Pro
Pàtria, de quarta divisió, pels insults a Boateng, Muntari, Niang i Emanuelson.
Si hi ha un club posicionat clarament a la dreta és la S. S. Lazio. Paolo Di Canio continua sent un ídol després de fer la salutació feixista en tres partits (que n'hi van costar dos de suspensió). «Sóc feixista, no racista», es va justificar. Mauro Zarate va continuar la tradició en el conjunt romà. El davanter argentí va decidir veure un partit dels biancocelesti des de la grada i no va dubtar a fer la salutació feixista com un ultra més. Un altre laziale, el porter Matteo Sereni, ha reconegut obertament la seva devoció pel feixisme i es vanagloria de tenir la seva habitació decorada amb figures de Mussolini.
El també porter Gianluigi Buffon va celebrar el 1999 un gol amb una samarreta en què es llegia Boia chi molla (botxí qui es rendeix), un dels lemes feixistes, i un any més tard va elegir el dorsal 88 (que simbolitza el Heil Hitler per als nazis). El capità de l'azzurra no va ser sancionat en cap dels dos casos.