Laporta ho va ser de Núñez. Amb moció de censura inclosa. Era als anys finals del nuñisme. Rosell ho va ser de Laporta. Era en el lustre final dellaportisme. Amb moció de censura, també. Però sense la intervenció directa, és clar, de qui havia estat el seu vicepresident esportiu. I ara Laporta ho serà de Rosell. Cada època del barcelonisme compta amb un detectiu instal·lat al centre de l'escenari, enfrontat al president de torn, transformat en un potent focus d'oposició activa.«Vigilaré de forma regular aquesta directiva», va afirmar ahir l'expresident blaugrana.
Laporta, acabat el seu mandat de set anys, agafa prestada la disfressa de detectiu que ha anat canviant de mans els últims 25 anys del club. I es transforma, ja de manera oficial, en l'entorn de Rosell. Entorn, espia i vigilant.
«Que es dediqui a construir i faci cas del cor»,va ser el primer missatge que li va llançar Laporta des de l'altra trinxera.«I que oblidi les petites malalties que té com l'enveja, la gelosia i el ressentiment, aquests són mals companys, perquè han acumulat odi», va afegir l'exdirigent blaugrana, lamentant«la falta de lideratge» de Rosell per abstenir-se (va votar en blanc) i no adoptar una postura clara en«la votació més important de la història del club».
Aquesta vigilància de Laporta va començar ahir mateix, més enllà que decidís impugnar l'assemblea. Quan se li va preguntar per la recent limitació i regulació a l'entrada de socis, l'expresident va deixar anar algunes queixes, tot i que va semblar que es moderava.«És una decisió de vol baix»,va dir Laporta, lamentant després que es restringeixi la porta als nous socis i es prioritzin, sobretot, els vincles familiars.
Però el seuespionatgea Rosell serà constant. Gairebé diari.«Vam treballar molt per viure una època de glòria i esplendor, i en cent dies han aconseguit que torni una atmosfera de foscor. No li tinc rancor», va dir referint-se a Rosell, insinuant que es retornava als que ell sempre ha considerat foscos dies del nuñisme.«Està sota els efectes de l'enveja i de la gelosia», va afegir després Laporta.
150 minuts sense citar-lo
Gairebé dues hores i mitja va estar ahir Laporta assegut davant dels periodistes, escortat per dues banderes a la seva esquena (una de Catalunya i l'altra del Barcelona), amb Joan Oliver, l'exdirector general corporatiu del club a la dreta. Gairebé 150 minuts i ni un sol cop va citar el nom de Rosell. Ni una menció de qui va considerar «el seu examic»i va parlar, això sí,«de l'actual president». Queden lluny els dies en què Rosell era simplement«Sandruscu»per a Laporta. Va durar poc la feliç convivència (2003-04), després va arribar el divorci (juny del 2005) i ara el cisma total.«Tiren la pedra i amaguen la mà. Se'ls ha escapat de les mans. No han parat de tirar porqueria aquests mesos».