Molt ràpid i massa tard. Samuel Sánchez va començar divendres a despertar la Vuelta de la letargia a què l'havia condemnat un recorregut desencertat. Ja no hi havia temps. Per més que fes el ciclista asturià ja era impossible que la ronda espanyola recobrés l'entusiasme. Ell i el seu equip, l'Euskaltel, van imprimir el coratge que va necessitar la prova durant un munt d'etapes massa avorrides, jornades que no invitaven a dedicar hores i hores de plàcid descans al sofà i davant el televisor.

Aquesta ronda espanyola, que avui finalitzarà a Madrid, tindrà com a triomfador Denis Mentxov, un corredor que, possiblement no aporta una dosi mediàtica al públic, però que reuneix una de les millors qualitats al gran grup mundial. Sánchez, Samu per al seu equip, ha estat el gran descobriment d'aquesta ronda. Té 29 anys. "Ni sóc un veterà ni un noi que acaba de començar. Per això encara tinc temps d'anar progressant". Ahir es va reivindicar a Collado Villalba, com a contrarellotgista, amb una victòria que li va aportar el seu tercer triomf d'etapa. Sánchez, al contrari que altres ciclistes, és dels que quan ataquen, guanyen i no només es conformen a llançar focs d'artifici. Sánchez, a diferència d'altres, quan es fuga a la muntanya, arriba a la meta en primera posició, alça els braços i disfruta de la victòria.

AL PEU DE LA SIERRA

Ahir, a Collado Villalba, al peu de la serra madrilenya, l'asturià que encoratja els cors bascos com si fos un xicotàs del país es va presentar motivat i amb un únic objectiu: desbancar Cadel Evans del podi i impedir que l'australià es convertís en un dels pocs ciclistes que en un mateix any han ascendit al podi espanyol i al francès.

Evans va arribar a la ronda espanyola amb la intenció de lluitar pel

Passa a la pàgina següent