¿Qui és Fran Garagarza? De la furgoneta a l’Espanyol: el retrat del nou director esportiu periquito

La confirmació oficial s’ha fet esperar més del compte, però ja és una realitat. Fran Garagarza (Mutriku, Guipuzcoa, 1966) és el nou cap de l’àrea esportiva de l’Espanyol, el successor de Domigo Catoira, l’últim director esportiu que va tancar la seva etapa al club periquito amb un descens a Segona en què va tenir molta culpa. Un parell de setmanes ha estat vacant el càrrec fins a l’anunci oficial de Garagarza, el sisè director esportiu des del desembarcament de Chen Yansheng al club blanc-i-blau el gener del 2016. Pel camí van quedar Ángel Gómez, Jordi Lardín, Òscar Perarnau, Rufete i Catoira, que va estar tot just un any al càrrec. Garagarza firma per quatre temporades, les dues últimes subjectes als resultats esportius. L’arquitecte d’un ‘miracle’ Nascut a Mutriku, una petita localitat basca de 5.000 habitants, el nom de Garagarza anirà sempre associat a l’Eibar, un club on va estar 14 anys, 10 dels quals com a director esportiu (2011-21). En aquesta etapa es va gestar la gesta d’un equip d’una ciutat de 27.000 habitants, que va arribar a Primera el 2014 després de dos ascensos consecutius amb Gaizka Garitano a la banqueta. El miracle va tenir la base en les excel·lents decisions del nou director esportiu de l’Espanyol, que va saber adaptar-se a les limitacions pressupostàries. ✍️ OFICIAL | Fran Garagarza, nou director esportiu. Benvingut i molta sort! #RCDE — RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) 26 de junio de 2023 Els que millor coneixen Garagarza el qualifiquen com «un home de futbol», que ha anat escalant des del baix de tot. Criat en aquesta vila pesquera del litoral guipuscoà, sempre va tenir la pilota entre les seves passions, tot i que desenvolupés altres funcions, com la de repartidor. Mentre conduïa la seva furgoneta preparava els entrenaments del Mutriku i l’Elgoibar, que va aconseguir ascendir a Tercera. Aquest èxit va atraure l’atenció de l’Eibar, que el va fitxar com a ajudant de Manix Mandiola el 2007. Allà va començar el seu camí. Del futbol base als despatxos Després de tres anys al futbol base va passar als despatxos i va aparcar definitivament la furgoneta. Exercia de missatger com a autònom i el negoci li anava bé, però el futbol l’atreia massa. Va abandonar la seva missió com a transportista, a què dedicava vuit hores diàries, i es va centrar en els fitxatges. Per les files de l’Eibar van passar jugadors com Joan Jordan, Bryan Gil, Lejeune, Cucurella, Rubén Peña, Keko, Borja Bastón, Inui, Dimitrovic i Pedro León. Mai es va depassar la xifra de quatre milions en una operació i sempre es van obtenir beneficis: va arribar a generar 45 milions d’euros en vendes. Fitxar barat i vendre car va ser la seva principal senya d’identitat. A Jordan, per exemple, el van comprar el 2017 per un milió d’euros quan no comptava a l’Espanyol i el van vendre al Sevilla per 12 dos anys després. Xerrades amb les dones «Era molt treballador, seriós, meticulós, gran observador i bon paio», resumeix un dels companys del seu antic club, en què s’ha imposat la llei del silenci als empleats que van coincidir amb ell i continuen a l’Eibar, que serà un dels rivals de l’Espanyol a Segona. Coses ridícules de les polítiques de comunicació d’avui dia. Entre els seus mètodes, destaquen les seves xerrades amb les dones dels jugadors per convèncer-les del projecte, una cosa especialment necessària en una ciutat com Eibar. «Havien de saber que no era un poble amb costa ni amb cinc centres comercials. Els explicava la realitat que es trobarien», relatava en un pòdcast de la SER. A Barcelona no tindrà aquest problema. El seu periple a Eibar va acabar el 2021 amb la satisfacció del deure complert malgrat el descens. La seva trajectòria global va ser excel·lent. «Som un referent per als clubs humils, som el segon equip de molts aficionats al futbol. Va ser un model exitós», va resumir en el seu comiat. «Passió i ganes» Durant el seu «atur actiu», com ell mateix ho va definir, va portar a terme jornades de formació en diversos clubs, com el Betis, el Sevilla i el Madrid. També va seguir la metodologia d’altres lligues en entitats com el Leipzig i l’Sporting de Lisboa, sense oblidar el seu interès pels filials i la Youth League. «En aquesta professió cal tenir passió i ganes», va recalcar en una conferència d’un curs organitzat per la RFEF. L’any passat va estar a prop de fitxar pel Llevant com a director esportiu i aquest curs va exercir d’assessor tècnic al Wolverhampton del seu col·lega Julen Lopetegui des del novembre passat. Ara firma per un Espanyol a Segona Divisió, una categoria que coneix a la perfecció. Tot i que l’anunci oficial s’ha fet aquest dilluns, Garagarza porta ja dies analitzant informes i apuntant possibles reforços. Amb fama d’hermètic i reservat, cuidarà tots els detalls amb un únic objectiu, el mateix que persegueixen tots els periquitos: l’ascens a Primera. De feina no n’hi faltarà. El futur de Darder, la principal prioritat Molts temes es troben sobre la taula de Fran Garagarza, però el que més preocupa els periquitos és el futur de Sergi Darder. El capità es va agafar unes setmanes de reflexió i el club blanc-i-blau confia encara en la seva continuïtat, una cosa que sembla complicada. Al balear no li falten ofertes, amb el Celta com a últim interessat en una llista amb el València, el Vila-real, l’Atlètic, el Sevilla, el Mallorca, l’Almeria i l’Olympiacos de Diego Martínez. L’Espanyol es remet a la seva clàusula de 10 milions, vigent fins al 31 de juliol, per a qualsevol operació. Tampoc es posaran facilitats per a la cessió d’homes com Puado, Cabrera i César Montes. Garagarza també negociarà amb el Madrid la cessió d’algun jugador del planter.

¿Qui és Fran Garagarza? De la furgoneta a l’Espanyol: el retrat del nou director esportiu periquito

L’Espanyol fa oficial el fitxatge de Garagarza

La campanya més potent de l’Espanyol: els seus abonats pagaran la meitat a Segona

Joselu, al Madrid: les claus de l’operació, la por d’un altre cas RDT i la carta oberta de l’ariet

El més llegit