Joselu: «Contra el Barça hem de jugar com el Marroc: amb ànima i sentiment»

L’Espanyol és el 10è equip d’un ariet que sempre ha viscut lligat al gol. Va néixer a Stuttgart el 1990 i va viure fins als 4 anys a Alemanya. A la seva estimada Galícia hi va iniciar la seva àmplia i diversa carrera. Des del Celta al Deportivo, passant pel Madrid, la Bundesliga (Hoffenheim, Eintracht, Hannover) i la Premier (Stoke City, Newcastle). El curs passat va ser el millor d’un Alabès que va acabar a Segona. El seu rendiment el va portar al club periquito, en el qual suma set gols i és la referència absoluta de l’atac. ¿Com s’ha viscut al vestidor aquesta estranya aturada? Ha sigut una cosa rara, una cosa que no ha passat mai. Jo a Alemanya vivia aturades de Nadal a l’hivern, però no és això. Vam fer una minipretemporada i ara fa la sensació que és estiu. No fa ni fred. ¿Ha seguit el Mundial? ¿És dels jugadors que endrapen tots els partits? Al principi vaig veure el que em van deixar els nens a casa. Tinc dues criatures i els hem d’entretenir. No sempre és fàcil. Després ens va coincidir amb l’estada a Múrcia i ens organitzàvem per seguir el torn, però jo no soc de veure gaire partits. No estic al nivell de Sergi Darder o d’altres companys que s’empassen fins i tot els partits de Segona B. Jo veig el que més m’agrada. ¿Com es troba a Barcelona? ¿On s’ha instal·lat amb la família? Estem molt contents, molt còmodes. És una ciutat increïble, sembla que no hi ha vingut ni l’hivern. Al desembre a 20 graus. Ens hem instal·lat al Maresme i ens han acollit de meravella. «He connectat des del primer dia amb el sentiment periquito. Ho vaig veient sobretot amb els meus fills. El més gran ja se’n sap l’himne i es torna boig quan marco» Joselu / Davanter de l’Espanyol Fa pocs mesos que és al club, però se’l veu molt integrat. Fins i tot va ser triat tercer capità pel vestidor. ¿Percep ja aquest sentiment de què tant presumeixen els periquitos? Per descomptat. He connectat des del primer dia amb el sentiment periquito. Ho vaig veient sobretot amb els meus fills. El més gran, el Leo, té 5 anys, i el petit, el Lucas, 2. El més gran ja se’n sap l’himne i té moltes ganes d’anar al camp. Es torna boig quan marco un gol. Tots dos porten les bufandes i les aixequen orgullosos al cel. Va disfrutar molt amb els nanos en la presentació del planter a la Dani Jarque. ¿És un àmbit en què li interessaria involucrar-se en el futur? M’encanta, jo he sigut petit també, m’he criat en un planter com el del Celta, en el qual vaig jugar des d’infantils fins al primer equip. Valoro molt el futbol base de l’Espanyol. Jo l’he mamat des de petit, em fascina. És molt bonic veure créixer els futbolistes. Com a capità vull ajudar-los i transmetre’ls la meva experiència. «Valoro molt el futbol base de l’Espanyol. Jo el vaig mamar des de petit en el Celta, em fascina. És molt bonic veure créixer els futbolistes. Com a capità vull ajudar-los» ¿Té ganes de derbi? ¿Com veu el duel amb el Barça? És un partit molt bonic i exigent. La gent t’atura i et demana coses. Crec que és un bon moment per jugar contra ells, han tingut molts jugadors en la fase final del Mundial i de vacances. S’hi ha d’anar amb tot, no hi ha res a perdre. Contra el Barça hem de jugar amb el sentiment, amb l’ànima, com el Marroc o Croàcia al Mundial. Ningú donava un duro per ells. Deien que era impossible que Croàcia tornés a fer un torneig com el del 2018, però ho va aconseguir i va acabar per davant de potències com el Brasil, Espanya i Alemanya. Igual que el Marroc. Tenim les nostres armes per plantar cara: ànima, feina i sacrifici. Això ho iguala tot. Ells tenen jugadors de 80, 90 o 100 milions d’euros. Però hi pot haver una pilota aturada, una jugada inesperada... Qui sap. Almenys no hi serà Lewandowski. ¿Li agrada el polonès? No va malament que no jugui el màxim golejador de la Lliga. Ho notaran molt. És un pencaire, un jugador d’àrea, un rematador, un tipus de davanter que sempre m’ha agradat. Vaig jugar contra ell quan estava en el Borussia de Dortmund. És diferencial. «¿Lewandowski? No va malament que no jugui el màxim golejador de la Lliga. Ho notaran molt. Vaig jugar contra ell quan estava en el Borussia de Dortmund. És diferencial» Des que va arribar ha insistit que es troba millor ara, amb 32 anys, que en èpoques passades. ¿En què nota aquesta fortalesa? Físicament em trobo molt bé, fa tres anys que no em lesiono. Mentalment estic molt centrat, amb una vida familiar molt sana i ordenada. Això influeix molt. Soc on vull ser i en el millor moment de la meva carrera. Hi ha coses que em costen menys esforç que quan tenia 25 anys. Per a mi, l’edat és un número, ho hem vist en molts jugadors: Messi guanyant el Mundial, Benzema enduent-se la pilota d’Or, Modric, Lewandowski... És una edat amb un punt de maduresa molt important. Veus tios amb 34, 35 o 36 anys guanyar trofeus amb excel·lents actuacions. El seu camí ha sigut llarg des dels primers passos en el Celta. Deu equips, tres països... ¿Busca ja l’estabilitat? He disfrutat molt, el canvi mai m’ha espantat, m’ha permès millorar. He jugat a les tres millors lligues del món i les he disfrutat totes tres. Ara he firmat tres anys a l’Espanyol i hi estic molt a gust. La situació familiar també hi influeix, però el futbol fa molta voltes. Mai saps el que pot passar. «Físicament, fa tres anys que no em lesiono. Mentalment estic molt centrat, amb una vida familiar sana i ordenada. Soc on vull ser. L’edat és només un número» ¿Quines diferències bàsiques veu entre la cultura alemanya, l’anglesa i l’espanyola? La mentalitat alemanya és molt respectuosa, és un país més avançat que nosaltres. La seva educació és exquisida en tots els sentits, també en el tracte al jugador. Són els millors en això. La meva mare va treballar allà 20 anys i ja m’ho va dir. Tot està més organitzat. Cada cultura és diferent i cada futbol té les seves connotacions. La Premier és més física, més de contraatac. El meu joc s’adapta millor a la Lliga espanyola. Va néixer a Alemanya però aviat va viatjar a Espanya. ¿Quin és el seu primer record amb una pilota? El meu primer record és a Silleda, el meu poble, a Pontevedra. Amb 5 anyets ja anava sempre amb una pilota a les mans. A prebenjamins tenia dues fitxes, una de la meva edat i una altra per jugar amb més grans. Les fitxes estaven escrites a mà i fèiem trampes. Jugava un partit al matí i un altre a la tarda. Quins records. La gent del poble encara em comenta coses. Tenia extraescolars de música i no hi volia anar. La meva mare m’hi obligava, però jo sempre volia jugar a futbol. «El canvi mai m’ha espantat, m’ha permès millorar. He jugat a les tres millors lligues del món i les he disfrutat totes tres» L’accent gallec no l’ha perdut... És una cosa que m’omple d’orgull. M’agrada que m’ho diguin i m’encanta tornar a la meva terra sempre que puc. Té mèrit mantenir-lo amb tants viatges per Alemanya, Anglaterra... El cas de Iago Aspas té menys mèrit, que el continua mamant cada dia [rialles]. Ara l’ariet de moda a Europa és Haaland. ¿Què li sembla el noruec? És un tipus de davanter que m’encanta, com comentava abans. Recordo un dia que va fer tres gols i la meva dona em va començar a enviar vídeos i em deia ‘mira el que ha fet aquest animal, mira les pilotes que li posen’... És veritat, és una bèstia, té moltíssima potència a l’espai. Trencarà tots els rècords. Per això han pagat el que han pagat per ell. ¿Patirà l’Espanyol per salvar-se? ¿Quin futur entreveu? Crec que no patirem. Queda molta Lliga encara i hem demostrat que podem fer les coses molt bé. Els errors individuals ens han penalitzat. En el 40% de partits que no hem aconseguit guanyar no vam merèixer un resultat negatiu. «Muniesa és el meu millor amic en el futbol»

Joselu: «Contra el Barça hem de jugar com el Marroc: amb ànima i sentiment»

El davanter de l’Espanyol, de 32 anys, repassa les vivències de la seva dilatada carrera en una entrevista amb EL PERIÓDICO i vaticina un futur esperançador per a l’equip blanc-i-blau amb el derbi com a primer desafiament.

El més llegit