Treballo en una empresa del sector de l’automoció on els homes sempre han estat els protagonistes i les dones ocupaven places històricament infravalorades i feminitzades de les quals era pràcticament impossible sortir.

Ha passat el temps i la meva empresa (inclusiva, plural i enfocada en el futur) ha anat incorporant empleades de manera transversal a la gran majoria d’àrees, i si bé és cert que encara queda molt de camí per recórrer, ja fa temps que els gremis interns són més plurals i que això ajuda a que la visió de negoci sigui més àmplia.

Però -i que hi hagi un però pot semblar que invalida tot allò que he dit anteriorment- hi ha moments que encara traspua aquesta etiqueta de "feines de dones". Un mercat nadalenc solidari va posar en evidència aquest fet: només dos homes entre un exèrcit de secretàries, financeres, comptables, assistents i administratives per organitzar un acte que qualsevol hauria de poder sentir-se com a seu.

On neix la mirada esbiaixada que relega aquestes tasques (encara avui) a les dones? Perquè els homes no se senten igualment interpel·lats en aquest tipus d’afers?