Murmurar -i fins i tot calumniar- surt gratis, avui dia: potser ho patim, i ens fa mal. Alguns escampen la idea que els professors "fan vacances" tot el juliol i l’agost, com si es parlés d'un vergonyós abús enfront del treball d'altres. Si hi ha un aprofitat que actua així, m'avergonyeix; no em representa.

El treball professional docent està emparat en un Codi deontològic clar. Al nostre institut, aquest juliol hi ha docents elaborant memòries, fent formació (aquí o en projectes Erasmus seriosament validats), preparant classes, ordenant material didàctic, organitzant els grups de treball per al nou curs, optimitzant la situació de cada alumne del centre, o establint contacte amb el professorat que tot just ara potser sabrà que se'ns incorporarà l'1 de setembre (i vol treballar prèviament). Veniu i ho veureu.

Potser vostè -si és el cas: qui sigui, i tan segur del que denuncia- disposa de dades objectives sobre què fem en períodes laborables no lectius (aquestes setmanes de juliol, per exemple). Però prego que vagi amb compte, i no destrueixi els altres ni el nostre honor. Al voltant de la professió docent hi circula molt tòpic infundat i sovint es rellisca des d'una crítica legítima a la desqualificació generalitzadora.

Hi pot haver casos de poca implicació (com en qualsevol professió), però instrumentalitzar aquests casos per a desprestigiar tot un col·lectiu és profundament injust. Miri, molta feina dels docents -i dels equips directius o coordinacions- no és sempre visible, però és constant. Es percep si s'hi para atenció, no siguem superficials. I el nostre treball no s’atura amb el calendari escolar.