Ja s'acosta el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, on arreu del món milers de persones reivindiquen el paper de la dona a la societat i fan una crida a la lluita, a la igualtat i a l'empoderament femení.

Cada vegada més dones i homes són conscients de la rellevància que pren aquest dia per a canviar aquesta injustícia social, però així i tot encara falta una consciència col·lectiva real que permeti un canvi a escala global.

El problema recau en el focus de responsabilització on es posa aquesta lluita, ja que no és únicament de les dones o dels col·lectius feministes, sinó que totes en som responsables i en nosaltres està canviar aquesta situació.

Hem de deixar de permetre la cosificació de la dona tant en els mitjans de comunicació i en la publicitat com en el llenguatge sexista que podem escoltar diàriament de persones del nostre entorn.

Hem de frenar l'atenció que estan rebent els discursos misògins de la ultradreta i que s'estan normalitzant cada vegada més i reclamar un sistema judicial que garanteixi els drets de les dones en lloc de caure en la revictimització i el qüestionament persistent de la dona.

Hem d'exigir igualtat en les condicions laborals amb les mateixes condicions salarials que els homes i on no s'infravalori la posició de la dona, així com una modificació en les polítiques de seguretat tant social com urbanística, transformant carrerons foscos en carrers més amples i il·luminats on no sentim por al caminar soles.

Cal una reflexió profunda sobre el paper individual que cadascú estem tenint i entendre que no és només ser-ne conscients, sinó partícips.