Recentment, s’ha firmat l’acord per doblar la taxa turística i perquè una part es destini a polítiques d’habitatge. David Cid, portaveu parlamentari dels Comuns, va defensar l’augment amb la següent afirmació: "Una persona que ve a Catalunya pagant 400 o 500 euros per una nit d’hotel, pot pagar set euros més”.

En primer lloc, aquesta és una afirmació totalment fora de lloc. O és que la classe baixa/mitja que s’allotja en apartaments, hotels o cases rurals, no té dret anar de vacances? Posem per exemple una família de quatre membres que vol passar un cap de setmana en un apartament a Barcelona; la taxa turística que ha de pagar actualment és de 50 euros, i amb la modificació passarà a pagar 100 euros. En la major part dels casos, la taxa serà més d’una cinquena part del cost de l’allotjament.

Si parlem fora de Barcelona, els municipis de Catalunya podran decidir si apliquen el recàrrec de 4 euros opcional per persona i nit. Per tant, això generarà competències entre municipis, de tal manera que abans de marxar de vacances, potser caldrà preguntar si aquell municipi té el recàrrec en detriment d’un altre que no el tingui.

El que s’aconsegueix és una discriminació al territori i afavoreix que els mateixos ciutadans passin les vacances fora de Catalunya per evitar aquests sobrecostos. En resum, no es pot seguir asfixiant econòmicament als ciutadans ja que tothom, d’una manera o una altra fa turisme.

En segon lloc, la taxa turística estava destinada a nodrir els Fons per al foment del turisme, és a dir, a la promoció turística, a la millora dels serveis de control sobre establiments turístics, al desenvolupament d’infraestructures i l’impuls del turisme sostenible.

Per tant, cal que la taxa turística mantingui l’essència original i es destini a millorar les comunicacions i infraestructures. O és que el transport públic funciona perfectament? O és que no necessitem infraestructures per pal·liar situacions de sequera com les que hem viscut?