Ahir, després de sis anys, vaig tornar a la nau del Gran Recapte on es classificaven els aliments que havien estat recollits als supermercats per milers de voluntaris. Quin goig retrobar-me amb antics companys i, sobretot, tornar a contemplar en directe tot de voluntaris coordinats apilant en palets les caixes. És un espectacle motivador i esperançador.

Darrerament, hem vist una altra mostra extraordinària de voluntariat a València. Organitzat de manera sovint anònima, els voluntaris es traslladaven pels seus mitjans a tots els petits racons on feien falta. Era emocionant veure les imatges de les persones a peu, amb escombres, rasclets i botes d’aigua sense saber amb què es trobarien, però amb la voluntat d'ajudar a qui ho havia perdut tot.

Fa 20 anys que col·laboro activament amb entitats. En fa sis que soc voluntària a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Al llarg d’aquest temps he conegut més d’un miler de persones que ofereix el seu temps als altres.

El voluntariat no desgrava, però enriqueix l'esperit. Malgrat viure en una societat materialista, individualista i cada cop més marcada per la tecnologia i les xarxes socials, sabem que una paraula adequada, un somriure, una abraçada o un acompanyament silenciós només el pot transmetre un ésser humà, mai una màquina.