Estant al Priorat aquest estiu he tornat a visitar el petit poble de Siurana. En haver-ho fet amb una persona de la regió, aquesta ens va comentar al grup amb què anava que tots els camins, les cases i també l'església s'havien intentat conservar tal com eren abans, i d'aquí ve l'encant precisament d'aquest petit racó de món des d'on pots contemplar les muntanyes del Montsant i el pantà de Siurana, el qual aquest estiu per la sequera es troba bastant buit.

Prop de l'església hi ha un cartell amb els emplaçaments i la història del lloc. Entre altres informacions, hi ha escrit que va ser l'alcalde Genaro Martorell, juntament amb l'arquitecte Francesc de P. Adell, els que van redactar el document de la Protecció Paisatgística. Al cartell s'hi pot llegir l'agraïment a les tres famílies que van restar a viure a Siurana i que van fer que romangués habitada i es pogués conservar viva fins ara, a diferència de la població de la Mussara, no gaire lluny, on pel fet de no restar cap habitant es va acabar enrunant.