Una copa menor que no interessava a ningú; un escenari indigne fruit del mercadeig; malgrat tot, els mitjans, els i les periodistes doneu cobertura a un esdeveniment i, per tant, formeu part del circ i de l'espectacle, tots i totes sense excepció. Per què no feu silenci informatiu? Per què gasteu milers d'euros en desplaçar gent a un lloc on no hi voleu anar. "Si no vols pols no vagis a l'era", saviesa popular. Que hi fan els aficionats i elles allà?

La decadència d'Occident no té aturador: esportistes mercenaris en tots els esports que cobren el que no han de cobrar, directius corruptes i Aràbia, Qatar i companyia convertides en el gran aparador mundial de l'esport: futbol, Dakar, tenis, golf, mundials (amb la complicitat dels esportistes) el que sigui que doni diners. Aquí no som diferents, ens alimentem i vivim d'això, programes inacabables, com una menjadora de granja.

Rafael Louzán, president de la FEF, diu que el país és fantàstic, com tants d'altres. Futbolistes i entrenadors que hi van per guanyar més diners (no en tenen prou), tot és magnífic. Que segueixi la festa, doncs, fins a l'afartament final.