Hi va haver un temps, molt llunyà, en què van existir els dracs, les donzelles i els cavallers. Una època de màgia, de reis i princeses, on tot era possible. Però de mica en mica vam deixar de creure-hi, i les coses sobrenaturals, simplement, van desaparéixer. Són poques les que han sobreviscut, i Sant Jordi és una d'elles.

Cada any hi ha un nen que llegeix la llegenda a l' escola i el drac torna a la vida. Treient foc. Volant per damunt dels camps. Aterroritzant els pagesos. Menjant-se, primer el bestiar i després la gent. I encara que coneguem el final, sempre reconforta la victòria del cavaller per damunt de la bèstia, el triomf del bé sobre el mal, que ens deixa una rosa vermella com a record de la sang vessada i de la promesa d'amor.

A casa nostra és una de les festivitats més especials. Regalem llibres i flors. I a tots els carrers hi ha improvisats venedors i venedores. Regalem bellesa, amor i també cultura. Tres coses a l'abast de tothom que ens fan més i millors persones.

I potser si ho intentem, com Sant Jordi, avui també podrem matar el drac.