No m'agraden els 'realities' amb famosos de primera i segona fila que avui dia omplen gran part de la graella televisiva. No trobo l'atractiu de veure un grup de gent coneguda (uns més que altres) convivint i barallant-se a una casa o a una illa del Carib. Però tampoc entenc les crítiques que sovint sento a tot arreu.

Els canals de televisió estan plens de programació, des d'espais més tradicionals com pel·lícules, concursos o documentals, fins a aquells de temàtica més minoritària com la pesca o les subhastes. Per què no deixem de queixar-nos de tot? Si no ens agrada un programa, canviem de canal. Actualment tenim canals públics, privats, locals, de pagament, plataformes online, etcètera. Hem de triar allò que ens agrada i deixar que tothom trobi el seu programa sense fer crítiques i caure en el típic: "només hi ha futbol i premsa del cor".

En la programació actual es poden trobar els temes més variats que ens puguem imaginar. I si no, que tal si agafem un llibre?