Les rieres són un element característic de les comarques costaneres, però des de l’aparició dels vehicles a motor, les lleres s’han vist sovint envaïdes per places d’aparcament que, de manera incomprensible, encara perduren avui.

Aquest és el cas de la riera de Lledoners, de Canet de Mar, un carrer dins del casc urbà que en molts trams no arriba als tres metres d’amplada, per on hi passen tota mena de vehicles (uns 2.600 diaris segons el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la Diputació de Barcelona), i amb unes voreres que no arriben a 30 centímetres o hi són inexistents.

Per reblar la perillositat que aporten aigua i trànsit, en algunes cruïlles també hi passen uns 2.100 vianants diaris segons el mateix estudi: infants, ja que és una via escolar, persones amb mobilitat reduïda, ja que hi ha un casal de gent gran a la rodalia, i centenars de turistes que a l’estiu hi passen per anar a la platja.

Si sumem aquests tres elements esmentats, aigua, trànsit i vianants, tenim una bomba de rellotgeria que pot petar en qualsevol moment. Fa anys que denunciem aquesta problemàtica a l’ajuntament, però més enllà de buscar solucions a les avingudes d’aigua, que són cares, llargues i faraòniques, la realitat és que s’hi continua aparcant, que l’aigua segueix arrossegant vehicles quan vol i que el temor que aquesta entri a les cases hi és cada vegada que plou.

Tenim tots els elements perquè això acabi en desgràcia. És qüestió de temps, ho hem dit i ho hem anunciat. Fins quan seguiran permetent que s’aparqui a la llera d’una riera urbana no canalitzada i catalogada per l’ACA de màxima perillositat en ple segle XXI?

Fins quan pensen continuar fent veure què no passa res amb les cadires de rodes, cotxets, carretons i persones amb dificultats que han de pujar a una vorera no funcional d’un pam d’alçada i d’amplada cada vegada que passa un cotxe? En definitiva, fins quan seguiran fent com qui sent ploure?