La guerra interna del PSOE i la dimissió final de Pedro Sánchez té moltes causes: davallada electoral, manca de suport al seu lideratge, personalismes i, només finalment, diferències estratègiques. Les implicacions semblen evidents: el PSOE ha implosionat, i en aplicació del seu sentit de responsabilitat amb la ciutadania facilitaran el govern del PP abstenint-se en la propera investidura.

Aquesta és, naturalment, una lectura possible, però molt sesgada i incompleta: l'abstenció del PSOE implicarà la constitució d'un govern que ni de lluny tindrà una majoria parlamentària suficient per liderar l'estat, proposar lleis o aprovar pressupostos. Implica el bloqueig a la confluència de les forces d'esquerra i progrés. Implica també l'enterrament d'una reforma federal que mai s'ha ni tant sols concretat o encara menys exposat a la llum del debat parlamentari. Finalment, implica l'exclusió per part dels tres partits que possibilitaran el futur govern de les forces independentistes de la vida parlamentària i política espanyola pel crim de desitjar una realitat diferent.

L'espectacle ha estat formidable, amb un final apoteòsic i també tacat de mentides. Potser no gaire sonades i encara menys inesperades; però necessàries per una sortida d'escena educada. Parlo de quan el Sr. Sánchez ha dit que el PSOE té funcionament democràtic i de l'orgull que sent de ser-ne militant.

Felicitats al PSOE i a Espanya.