Segurament, qualsevol grup de lingüístics, veient la realitat social  del català, haguessin arribat al mateix diagnòstic sobre la situació  de la nostra llengua. No obstant, crec que la solució que es proposa no és la més correcte.

És cert que en molts països petits, on la llengua pròpia ha de competir amb una altre llengua molt més gran en una situació de bilingïsme, s'ha optat perquè la única llengua oficial sigui la pròpia  per així fer-la imprescindible i cuidar-la. Llavors, a l'àmbit social i  familiar, cadascú parla la que creu més adequada

En el cas català, per fer compatible les dues coses, la recuperació i  protecció del català, i alhora respectar aquest 50% de catalans que  tenen com a llengua materna el castellà, allò que resultaria ideal seria que en la república catalana el català fos llengua oficial preeminent, i el  castellà llengua cooficial. És una fòrmula que permet que el català sigui imprescindible i alhora dona drets a una llengua també molt  important a Catalunya com és el castellà

El que sí tinc molt clar, és que la situació actual de bilingüisme, sense tenir un estat català que recolzi la llengua catalana en molts àmbits que ara hi estan vetats com en la justícia, el seu futur és la  desaparició en dues generacions