Des del meu món petit obro cada matí la finestra per rebre el nou dia i en aquell moment penso en com rep el dia el món més gran, el que m'envolta. La tristesa pesa tant dins l'ànima que no puc respirar. Sento que el món està sentenciat pel desequilibri.
Entretots
Poso els peus a terra i penso: que estem fent que tot va tan malament. Em pregunto si els dirigents dels països pensen el mateix cada matí en posar els peus en terra, si es truquen o s'envien whatsapps interessant-se els uns pels altres. Ignoro si deu ser així.
Camino per la ciutat i imagino míssils projectats pel cel damunt del meu cap, míssils d'odi, de ràbia, d'indiferència, de menyspreu. On cauran avui?