Dilluns a la nit, a casa tenim el costum, com a moltes llars d'arreu de Catalunya, de veure en família la série de TV3 'Merlí'. Aquell dia ens anem a dormir tard però paga la pena perquè abans d'anar al llit compartim petits però enriquidors diàlegs, ja sigui sobre la trama, els sentiments dels protagonistes o les idees del filòsof de torn. Un moment impagable en una societat on cada vegada costa més trobar espais per conversar obertament amb els nostres fills i filles adolescents.

Però al capítol 21, dedicat a Freud es van dir frases com "... el que no pot ser és que ells (referint-se a l'escola concertada) tinguin diners públics i privats a la vegada, i en canvi nosaltres (referint-se a l'escola pública) fem malabarismes per adaptar-nos a pressupostos tan ajustats" o "... que no ha començat la guerra, encara". Amb un sentit de confrontació que em va deixar mal cos.

Aquella nit en va costar dormir-me, i en aquells moments d'insomni em va venir al cap la llegenda del rei Artur i el mag Merlí. Junts van aconseguir portar la pau a l'Anglaterra dels segles V i VI. Amb l'ajut d'Excalibur, però treballant plegats, van ser capaços de posar d'acord a tots els nobles mitjançant el convenciment de que cap guerra pot portar beneficis per el poble, i finalment van crear la Taula Rodona, on els cavallers parlaven de tots aquells temes importants del regne. Una taula que rebia aquest nom perquè no disposava de capçalera i no marcava diferències de rang.

Finalment vaig aconseguir dormir, però abans vaig pensar: "Per què no ens apliquem el conte?"