Cada dia utilitzem aliments, cosmètics, sabons, dentrífics i altres productes sense pensar gaire en què contenen. Ens refiem que, si són al mercat, han de ser segurs. Però molts d’aquests productes incorporen additius que, tot i estar autoritzats per la normativa europea, podrien ser perjudicials per a la salut.

El problema no és només la presència d’aquestes substàncies sinó la seva acumulació. Encara que la dosi de cada producte estigui dins dels límits permesos, la suma d’exposicions quotidianes -per via oral o a través de la pell- pot acabar superant els nivells considerats segurs sense que el consumidor en sigui conscient.

El més sorprenent és que sovint trobem al mercat productes gairebé idèntics, fins i tot amb preus similars, que no contenen aquests additius. Això demostra que es poden fabricar i distribuir productes sense edulcorants artificials, conservants o altres compostos químics sospitosos.

Per tant, si es poden fer més segurs, per què no s’exigeix fer-ho així? Són les administracions les que tenen l’obligació de treballar en aquest sentit. La normativa ha d’avançar cap a un model en què tots els productes del mercat estiguin lliures, com a mínim, d’aquells additius que generen dubtes raonables sobre el més preuat de tot: la nostra salut.