Fa només tres anys que faig de professor de secundaria, de jove aquesta va ser sempre la meva vocació però la vida va portar-me per altres camins. Ara, amb 60 anys, dono classes de Ciències Socials a joves de 12, 13, 14 i 15 anys. El 2023 vaig aprobar les oposicions i m’he consolidat com a funcionari docent de carrera en un Institut Escola que m’agrada força. Vaig començar per la concertada i ara treballo a la pública, he tastat les dues experiències.

Fa dies, vaig llegir en aquest mateix diari la carta d’una professora molt decepcionada amb l’evolució del sistema educatiu, ella caricaturitzava alguns dels sistemes i conceptes de l’educació actual (per mi de forma injusta al generalitzar) i vaig decidir escriure i reivindicar un altre punt de vista.

M’aixeco animat al matí, m’agrada tenir el control, per això preparo minuciosament les meves classes intentant posar-me a la pell dels meus alumnes, sempre hi ha alguna cosa nova per afegir que els pot captivar, interessar i/o sorprendre. Descobreixo cada dia als meus alumnes, són persones meravelloses que de tant en tant em fan enfadar, però veure’ls créixer a poc a poc, personal i academicament, és un del majors plaers que pot experimentar una persona.

També frueixo dels meus companys de feina, fer-los una broma, programar una sortida a un museu o les colònies em fa rejovenir. Treballo per projectes, intento practicar la inclusivitat en el grup classe sense deixar a ningú enrere, cada alumne és un món i em pregunto molts cops què he de fer per seduir aquella personeta quan li explico història o geografia.

I no, no m’agradaria tornar a donar classes magistrals, a separar els 'rucs' dels intel.ligents, els nens de les nenes, a fer aprendre de memòria el que poden trobar a Internet, prefereixo que ho enteguin i, si cal, ho critiquin o qüestionin. Hi ha molt a millorar però els temps passats no són millors. Estem contruint homes/dones nous i només pot fer-se amb vocació i generositat infinita.