Avui recordo que en un temps passat, el vicepresident legítim de Catalunya Oriol Junqueras va dir que en aquest procés sobiranista ningú era imprescindible, que sempre hi hauria algú disposat a lluitar i dedicar tot el seu esforç per un país més lliure i més just.

Amb el cor encongit, recordo aquestes paraules i les imagino ressonant contra les parets d'una presó freda i injusta. Necessito formular-te una resposta Oriol, i a tots vosaltres; Jordi, Josep, Raül, Meritxell, Joaquim, Carles, Dolors i Jordis i tots els membres del govern que es troben a Brussel·les, mai sereu prescindibles en res. Sou imprescindibles com a pares, com a parelles, com a fills, com amics i sí, en el nostre cor i en tot el que ens està envoltant dia a dia. Sou imprescindibles en aquest somni.