Sempre he tingut algú amb qui passar els mals tràngols de la meva vida, algú amb qui jugar quan tots els meus amics estaven ocupats, algú amb qui compartir grans moments.

Fins i tot algú amb qui celebrar un dia tan especial com el meu aniversari. I és que tenir una germana bessona és una gran sort, però també m'ha comportat un gran inconvenient: la pèrdua de la meva pròpia identitat.

Pel simple fet de ser bessones, la gent ja ens engloba en un mateix sac; pressuposen que ens han d'agradar les mateixes coses, que tot ho fem juntes i fins i tot que pensem el mateix.

És veritat que, tant com molt altres germans bessons, tenim un vincle especial, però això no significa que siguem la mateixa persona. El fet d'assemblar-nos físicament no ens hauria de prendre el dret de tenir la nostra pròpia identitat.