Un noi entra al bar i demana un plat combinat, un refresc i finalment un tallat. El que ningú sap és que paga amb 20 euros dels 200 que el banc li concedeix mensualment a crèdit, ja que el dèbit se l'ha fos durant la primera quinzena del mes.

El propietari del bar cobra d'aquests 20 euros i se'n va tot seguit a ingressar la caixa d'ahir perquè ha de fer front al préstec que el banc li va concedir a canvi d'hipotecar la casa dels seus pares. Cal saber que aquesta casa es va pagar de cop i amb els estalvis de menys de 10 anys.

Dono fe de que tot això és cert i dono fe també de que deu costar molt acceptar ser pobre i acceptar les limitacions que això comporta. No passa res. Es pot ser pobre i no hi ha cap llei que ho prohibeixi. Els bancs saben que el temps és or i que no tothom està disposat a millorar el seu nivell de vida, i/o el dels seus, gradualment.