El showman Perejaume va ser l'escollit en el seu dia per dissenyar el sostre del Liceu fent-hi enganxar la fotografia del pati de butaques -genial, oi?- i també el van escollir -a dit, ai democràcia!- per portar a terme el "monument" al gran poeta Salvador Espriu als jardinets de Gràcia -la fotografia de les autoritats inaugurant-lo és tot un poema-.

Convidat pel Palau de la Música Catalana, el gran visionari hi va fer introduir un gran arbre amb penes i treballs dels esforçats treballadors... I, per rememorar aquell clamorós èxit i mirar de superar-lo, l'Auditori Nacional de Catalunya -que també aposta pel diàleg entre les arts- li ha encarregat 'La botànica del so' que pretén rememorar el vent fent música amb els arbres. El ridícul de l'art del no-res és de tals proporcions que depassa l'esnobisme i la puerilitat més abrandada. No en va, l'exalçat, finançat i publicitat Perejaume ha esdevingut el famós poeta, escultor i autor de gargots i esoterismes abstractes d'allò més celebrats per les minories selectes que remenen les cireres en el depauperat món de la cultura oficial del nostre benaurat país. Amb l'art de prendre el pèl n'hi ha per a llogar-hi cadires...