El passat 26 de febrer es va posar en marxa la taula de diàleg entre els governs espanyol i català. El fet de reunir-se la taula bilateral de diàleg, negociació i acord, i el fet d'acceptar que a Catalunya es viu un conflicte polític que cal resoldre per la via política i no pas per la via de la repressió judicial i policial, considero que ja és un pas endavant.
Entretots
D'altra banda, és positiu que s'hagi arribat a l'acord que la taula es reuneixi mensualment, com també ho és el fet que les reunions se celebrin alternativament a Madrid i Barcelona.
Lògicament les posicions encara estan molt allunyades, ja que caldrà "estovar" molt el significat del diàleg per tal de passar a dos punts primordials com són l'amnistia -el sentit comú no avantatjós de la justícia, en majúscules- i l'autodeterminació.
Això no significa la independència, sinó que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur polític, econòmic i social dintre de la interdependència europea.