Quan en Llarena ha parlat en àmbits, diguem personals, ha quedat clar que la seva base ideològica és força contrària al catalanisme independentista. 

Això implica d’immediat que no pot resultar massa objectiu com a jutge. Així s’entén que tant els fugits com els empresonats independentistes els consideri delinqüents per rebel·lió amb violència, tot i que tots aquests separatistes no paren d’insistir, de paraula i amb fets, que són pacifistes.

Malgrat tot en Llarena continua justificant els cops de porra dels antidisturbis durant l’1-O en defensa de la Constitució espanyola. Vaja, que si es pot apallissar en nom de la Constitución, potser és que tenim una llei injusta i amoral, senyor Llarena.

Tot i així aquest magistrat manté processats a líders catalans no violents sota el jou d’una llei del 1978, és a dir, molt arnada. ¿No serà que aquest jutge s’ancora en una ideologia? Si fos així, hauria prevaricat.

Desitjo saber com justificarà tot això davant Brusel·les. La veritat vol poques paraules, la mentida mai no en té prou.