Em moc en l'ambivalència entre la innegable entitat nacional de Catalunya, i el dret a decidir el seu futur, i la consciència que en un món globalitzat i de crisi de la Unió Europea, crear noves fronteres seria un fracàs de la convivència entre nacions que poden compartir un mateix estat i un projecte basat en el bé comú, ja es digui Europa o estat espanyol.

El principal desencadenant de la situació actual és la crisi econòmica i la falta d'empatia, respecte i estimació per la nació catalana per part de la població de l'estat espanyol (inclosa la de Catalunya). Però, davant això, les presses per constituir un estat independent per part del govern català i part de la ciutadania, han tret legitimitat al procés que s'està desenvolupant.

Em sap greu per que m'agradaria que no fos així, però les eleccions al Parlament del 2015 és l'última manifestació democràtica amb garanties de la voluntat política del poble de Catalunya, i la foto del dia 6 de setembre del Parlament amb l'aprovació de la llei del Referèndum, és prou significativa. Sí, som una nació i un sol poble, però amb gent molt diversa la qual cosa ens hauria d'alegrar ja que és una riquesa. Entre altres consideracions, no menys importants, a dia d'avui no hi ha la suficient majoria en el parlament català per tirar endavant una DUI. O la nova Constitució catalana permetria que sigues derrogada amb la majoria parlamentaria amb la qual s'ha realitzat tot aquest procés?