Avui m'acomiado del meu pare amb el cor ple d'aprenentatges i reflexions que desitjo compartir. En la nostra era digitalitzada, on la tecnologia ens connecta però també pot separar-nos, he vist com les distraccions de les pantalles poden eclipsar els moments preciosos amb els qui estimem.

La partida del meu pare m'ha ensenyat dolorosament la importància de ser present, de desconnectar per a connectar veritablement. Cada conversa que vaig deixar passar per estar absorta en una pantalla ara es converteix en una lliçó sobre el valor del temps i l'atenció dedicada. En un món on la informació flueix sense pausa, és fàcil oblidar que darrere de cada interacció digital hi ha emocions humanes que mereixen ser nodrides amb cura i dedicació.

El meu pare em va ensenyar, fins i tot en la seva absència, que les connexions familiars són el nostre refugi en temps turbulents. Cada gest d'amor, cada paraula compartida construeix la base dels qui som i com ens relacionem amb els altres. La seva partida ens convida a tots a reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia per a enriquir les nostres vides en lloc de reemplaçar les connexions humanes fonamentals.

Així que hem de considerar com gestionem el temps i les relacions en aquest món digital. Aprofitant cada oportunitat per a ser present i valorar els que t'envolten. Adeu, papà, el teu llegat perdurarà en mi i en aquells que valorem cada connexió humana com un tresor inigualable.