Amb motiu del brillantíssim triomf de 'La Roja' en conquerir la recent Eurocopa de futbol, penso que s’està produint una certa banalització a l’hora d’emprar termes com "herois" i "heroisme" els quals són utilitzats molt a la lleugera per tal de referir-se als jugadors de la dita selecció, quan crec que fora molt més adient parlar, posem per cas, de "campions" i de "gesta".

Herois són els militars, policies de tota mena, guàrdies civils i Mossos d’Esquadra, bombers i demés personal que es juguen la seva vida per defensar la nostra; els missioners i metges que viatgen a països pobres per lluitar contra les malalties que maten cada any a milions de persones arreu del món; els metges, infermeres, mestres i professors -recordatori especial als 'profes' de català!- que es juguen la cara (i alguna cosa més) per curar i ensenyar, respectivament, a segons quins hospitals i escoles del nostre país; o bé, els immigrants que creuen l’Atlàntic posant en risc les seves vides i totes aquelles persones que lluiten cada dia perquè les seves famílies no es vegin abocades a la misèria i al carrer. I perdó per tots aquells que m’he deixat.

Però, per favor, per fer un gol i guanyar un campionat, per important que aquest sigui, doncs, ho sento molt, però no, ni que sigui el meu estimadíssim Barça. Ah, i per cert, els herois de veritat no guanyen un munt de "pasta" en sous i primes per fer la seva feina, per molt ben feta que la facin. Tot i això, enhorabona, campions!