Hem celebrat el 55è aniversari de la nostra boda...i estic preocupat, no haig de ser normal (definició de normal: que s'ajusta a certa norma o a característiques habituals o corrents) perquè continuo estant enamorat de la meva esposa i algunes amistats m'han dit que no és possible, que amb els anys l'amor es transforma en amistat i, fins i tot, pot haver-hi afecte, però no amor.

Però definim què és l'amor. L'amor és quan una parella, després de conviure més de 55 anys, et riu els acudits que contes. És amor quan et discuteixes perquè vols que la porció del pastís sigui millor la seva que la teva. És amor quan l'hi acceptes els defectes. Tant que quan es dilueixen, els trobes a faltar. Perquè són part inherent de la seva personalitat.

Jo, cada vegada que la miro, la veig amb tot el seu encant, sense haver perdut la seva bellesa, i em sento afortunat d'haver viscut tots aquests anys al seu costat. I estic molt content de no ser normal!