Sóc docent des de fa gairebé 40 anys, vocacional, i em continua apassionant aquesta professió per la dificultat que està resultant. Mentre estava estudiant, vaig començar a treballar en una guarderia, abans s'anomenaven així, després han estat 'llar d'infants' i 'escoles bressol'. La direcció de la guarderia la tenia una noia i la seva mare, que li havia posat el negoci.

Vaig estudiar un curs de Puericultura i aleshores es creia que allò era el màxim. Treballava 12 hores mal pagades, ni tan sols cafè em donaven, i això que començava la meva jornada a les set del matí i finalitzava a les set de la tarda però, com m'agradava! Després de la carrera, vaig entrar en un parvulari, seguia cobrant poc, els caps eren uns tirans, però eren menys hores. El mètode que s'utilitzava prefereixo dir-ho.

Cansada, vaig poder entrar a les llistes d'interina a l'escola pública i va ser tot un regal: bon horari, bon sou, bons directors, bons companys, dialogàvem en els claustres per innovar amb mètodes que s'ajustaven al nostre alumnat, fèiem festes o compartíem qualsevol assumpte relacionat amb l'escola. En aquesta època em vaig treure les oposicions. La veritat, vaig gaudir de la meva professió i estava orgullosa de ser docent.

Fa una dècada que la situació s'està tornant insuportable: escola XXI, metodologies TBL, aprenentatge cooperatiu, per projectes, no corregir en vermell, no danyar l'autoestima a l'hora d'avaluar, rebre correus ofensius per part de les famílies, insults amenaces, direccions de centres que no deixen debatre res en claustre, 'bullying' a docents per part d'equips directius o entre iguals...

Malgrat tot, i amb tot aquest panorama, cada dia, a l'entrada de l'escola dono els bons dies amb ganes de començar la meva jornada.