La gent gran d’avui dia s’haurien de considerar la generació de cristall per la seva fragilitat, la seva transparència i la durabilitat dels anys, aixó sí, amb tota classe de xacres envers els nostres avantpassats, que la seva mitjana de vida era relativament precària i força curta.

Gràcies a la seva experiència, les teràpies mediques i el que mengen, els avis d’ara poden allargar la vida un 25% més que l'anterior generació. Aquestes persones que han fet progressar el país amb el seu esforç, de molts anys de sacrificis i d’estalvis, han estat un motor de l’economia i de l’educació de l’actual sistema, i la seva recompensa es continuar pagant per poder vegetar en residències o malvivint en condicions precàries.

Els governs haurien de ser respectuosos i, sobretot, generosos amb les persones grans i facilitar-los una ultima existència amb totes les garanties gratuïtes sociosanitàries i d’igualtat com es fa amb els infants fins als 18 anys. "Una bella ancianitat és, ordinàriament, la recompensa d’una bella vida" (Pitàgores 582-497 a.C.)