Hem visionat 'Una quinta portuguesa' i ens ha semblat una pura delícia. Una pel·lícula que ens parla dels orígens, del desarrelament, de migracions, de suplantacions, de petites o grans mentides i de silencis que parlen a crits. Manolo Solo i María de Medeiros estan immensos en els seus agraïts papers principals i els secundaris no ho són menys. Un guió ajustat al mil·límetre, un ritme pausat i una bonica fotografia de paisatges rurals i urbans fan la resta.

Poques vegades es pot gaudir tant en una sala fosca amb una delicada història, aparentment simple, de gent que busca el seu lloc al món. I és que, potser, la veritable pàtria es troba allà on ets veritablement feliç ...