Fa uns mesos, la meva parella i jo van rebre una trucada d’una dona per convidar-nos a dinar. Es tracta d’una dona alemanya que resideix a Suïssa i que té una caseta com a segona residència al camp de Menorca. Ella, que ja és nonagenària, volia parlar amb nosaltres i va pensar que entre les estovalles se sentiria més còmoda.

Vam acudir a la cita amb molta estranyesa, ja que si bé és cert que fa anys que la veiem pel poble amb la seva bicicleta, no l’hem tractada gaire. El motiu de la convidada era molt senzill, va dir: "A finals d’any la casa ha de ser vostra". Després de mirar si hi havia càmeres ocultes per riure's de nosaltres, ens vam adonar que parlava de debò.

Com a bona alemanya, va anar directe al gra: no volia que l’acabessin comprant els francesos. Sense tenir cap tipus d'animadversió contra els nostres veïns, la vam entendre perfectament. Menorca està patint, els darrers anys, una espècie de colonització. Els francesos estan comprant de manera indiscriminada les propietats més valuoses de l’illa.

Ja sé que hi tenen tot el dret, i que les ofertes que fan no són rebutjables pels nadius, però això fa que els nostres fills no puguin ni plantejar-se gaudir d'un trosset de camp a Menorca. Gràcies, Ingebort, per la teva bondat. No ho oblidarem mai.