Avui hem sabut que la Plataforma per la Llengua ha acusat a l’Ajuntament de Barcelona de permetre la participació d’uns esquetxos on es feia mofa i es ridiculitzava el català. Per a més inri, els esquetxos estaven inclosos dins de la presentació de l’Informe de l’Observació de les Discriminacions de Barcelona 2024 i evidentment, la Plataforma reclama una rectificació pública al·legant que contradiu la defensa dels drets humans i exigeix el seu compromís per evitar que un fet així es torni a repetir.

Doncs bé, la notícia m’ha animat a escriure sobre el que vàrem viure el passat dissabte. Entre els actes programats per inaugurar el Grec’ 25 va tenir lloc un esdeveniment anomenat 'Interferència 02', en el que durant gairebé una hora i mitja, sirenes, cops i percutors a un volum altíssim (els pares amb nens petits els tapaven les orelles) van ressonar al davant de l’Arc de Triomf.

El cos ens demanava girar cua i marxar, però no ho podíem fer perquè el nostre fill i la banda de vent del Conservatori on estudia en grau professional, en formaven part. Després de 45 minuts d’aguantar els sorolls i sota un sol de justícia, els músics van desfilar cap aquell horror tocant la 'Santa Espina'. No cal dir que no vàrem sentir ni una nota del que tocaven, sabem quina peça era perquè l’assajava a casa.

Lluny d’aturar o disminuir el volum, aquest es va mantenir, i els músics van tocar durant 30 minuts més, sense que se sentís ni una nota, menyspreant tot el seu esforç i les cinc hores d’assaig del dia anterior. Em bullia la sang i em preguntava si el tal Salicrú, creador d’aquell esguerro, hauria gosat fer-ho a València, on la tradició de la banda de música és gairebé sagrada, però també si era conscient de com insultava un art meravellós i sacrificat com és la música de banda.

M'ha quedat ben clar que l’ajuntament permet qualsevol mena d’espectacle, però nosaltres no permetrem que el nostre fill torni a esgolar-se perquè no se li escolti ni una nota. No tot s'hi val.