Sovint, en el debat educatiu, ens trobem atrapats en un fals dilema: escola pública o escola concertada. Com si haguéssim d’escollir entre dues ànimes d’un mateix país. Però la realitat és molt més rica. Catalunya ha construït, amb esforç compartit, una xarxa educativa plural que combina centres públics i concertats amb vocació de servei.

És un model que no només és legal i legítim, sinó que ha funcionat durant dècades com a garant de cohesió, arrelament i llibertat educativa. Davant la proposta del Departament d’Educació de retirar el concert a 155 línies escolars, cal fer una crida a la responsabilitat institucional i a la mirada llarga.

El descens demogràfic obliga a repensar l’oferta educativa. Però sorprèn -i preocupa- que, un cop més, el pes del reequilibri recaigui gairebé exclusivament sobre la concertada, mentre la pública manté línies amb ràtios molt baixes. És realment una planificació eficient, o una decisió ideològica?

L’escola concertada és una part imprescindible del sistema educatiu català. Escolaritza prop del 30% de l’alumnat, sovint amb menys recursos per alumne, però amb una qualitat i un compromís que les famílies continuen valorant. En molts municipis, és l’única opció propera, i en altres, ofereix projectes educatius que enriqueixen la diversitat pedagògica del país. Sense la concertada, Catalunya perd pluralitat, xarxa i llibertat.

La llibertat d’elecció educativa no és un privilegi: és un dret reconegut. Retallar línies de concertada no és només una decisió tècnica, és un missatge polític que empobreix l’oferta i limita el dret de milers de famílies. Si volem realment una educació gratuïta i equitativa, cal finançar correctament la concertada, no castigar-la per existir.

Catalunya mereix un debat educatiu madur, plural i constructiu. No instrumentalitzem les escoles per fer política. Fem política educativa per cuidar les escoles.