El Pare Manel era un capellà atípic. un capellà atípicAmic d'artistes i cantants i corredor de maratons. N'havia fet més de cinquanta. L'última la de Barcelona de l'any 2000, després de casar una parella d'atletes. En acabar la cerimònia, els dos nubis anaven a fer-la, i ell, engrescat, es va treure els hàbits i se'n va anar també a córrer-la. 

Fa un parell d'anys em va dir que ja no corria perquè tenia els genolls fotuts, però caminava tot el que podia. Això sí, sense patir. "Ja patiré quan vagi a l'infern", em va dir. Estic segur que, si hi ha cel, s'haurà trobat les seves portes ben obertes. De bat a bat.