Juan Martín Díez (1775-1825) anomenat 'el Empecinado' fou militar i líder guerriller durant la guerra del francès. El sobrenom d'aquest curiós personatge històric va ser la font de l'expressió 'empecinarse' com a sinònim d'obstinar-se en una idea, intenció o bé opinió, en general poc o gens encertada, i sense tenir en consideració altres possibilitats.

Tanmateix, la paraula tenia un origen més antic i diferent: en realitat es tractava del sobrenom que, a causa de l'abundància de pecina (llot negre) al rierol Botijas que creuava el poble, tenien tots aquells que naixien al poble de Castrillo de Duero (Valladolid). Així doncs, referit a una persona, originalment, la paraula 'empecinado' tenia el sentit de brut i amb poca cura.

Deixant de banda les connotacions higièniques i pel que fa a la pandèmia, penso en les decisions preses pel president del Gobierno d'Espanya, les quals han posat en evidència el seu 'empecinamiento', i em pregunto si en el futur se'l coneixerà com a Pedro Sánchez, 'el Empecinado', perquè Espanya és un país de qualificatius.

Atenció però a Juan Martín Díez, perquè el citat personatge, malgrat ser considerat un heroi en el seu moment, va acabar de forma tràgica. En tant que liberal, el seu posicionament contrari a l'bsolutisme de Fernando VII -monarca de la dinastia borbònica que va rubricar la derogació de la Constitució de 1812- li va costar la vida. Morí a la forca.

Vagi en compte, doncs, en Pedro Sánchez, perquè entre els carronyaires d'una oposició infecta, els del seu propi partit i uns assessors de més que dubtosa competència, és probable que -políticament parlant- faci la fi del cagaelàstics, la qual cosa s'haurà guanyat a pols per 'empecinado'.