Fa una mica més d'un any em vaig veure obligat a tancar una botiga de barri per la caiguda de vendes i per l'acumulació de deutes. Amb penes i treballs, agafant totes les feines que em sorgien, anava tornant com podia els meus deutes, una mica aquí i una mica allà.
Entretots
Ara farà uns dotze anys va morir el meu pare i, amb una minsa herència, vaig poder comprar dues places d'aparcament; no donava per més. El meu deute amb la Seguretat Social per quotes d'autònom impagades al tancar la botiga era de més de 6.000 euros, que, amb treballs i sacrificis, havia anat reduint fins a 3.600 euros.
Però la Seguretat Social tenia pressa a cobrar-se el deute i no va tenir cap escrúpol per embargar-me una de les dues places d'aparcament, fruit de l'herència del meu difunt pare i valorada en 13.000 euros, i lliurar-la a una empresa especuladora per l'import del deute, 3.600 euros. I així, donant un benefici a l'empresa de 9.400 euros, beneficien a una societat especuladora en detriment d'un autònom que havia hagut de tancar el negoci ofegat pels deutes.
Així funciona la nostra estimada Seguretat Social: ofegant als autònoms i enriquint als rics.