Em sento orgullosa del poble català. Orgullosa d'un poble reivindicatiu i unit malgrat les diferències, combatiu, però pacífic. Un poble que coneix els seus drets i els seus anhels.

Un poble que és capaç d'aconseguir coses com les Marxes per la Llibertat; imatges que siguis del país que siguis o tinguis la ideologia que tinguis no et deixen indiferent.

Orgullosa d'un poble que condemna la violència i surt al carrer a protegir la seva ciutat. I que surt al carrer no amb pals, sinó amb escombres per netejar la brutícia i la imatge agressiva que alguns ens intenten atribuir.

Els carrers poden ser sempre nostres, però com a tal, hem de cuidar el que és nostre.