Em jubilo després de 35 anys de mestre. En faré 60 i encara tinc corda, ganes i il·lusió per seguir fent de mestre, però no pas per fer de tecnòcrata, buròcrata i administrador o fiscalitzador d’alumnes. M’agrada molt la meva feina i malgrat tot, cada dia vaig a l’escola amb l'empenta, il·lusió i energia necessària per treballar al costat de nens i nenes i ajudar-los a créixer, a aprendre i a convertir-se a poc a poc en persones crítiques i amb valors que els permetin seguir creixent en les seves vides de la manera més harmònica possible.

Però sento no tenir el suport dels de dalt. No em sento útil en el que em demanen a la meva empresa i per això he decidit jubilar-me. Informes, memòries, proves diagnòstiques, proves de competències, resultats, comparacions, barems, programacions i contra-programacions, situacions d’aprenentatge, objectius, eixos, taules, documents amunt i documents avall...

Fa temps que no sento cap inspector ni inspectora d’ensenyament preguntar a l’escola com ens va amb la canalla, amb quins entrebancs ens trobem els i les mestres, què tal ens va amb les famílies, què ens preocupa al claustre. No hi ha temps per això... "Bon dia i ensenyeu-me els documents que cal tenir a punt. Com teniu la PGA, el PEC, el NOFC, la MA?... Quins resultats heu tret a les proves del CSASE?”

Les proves diagnòstiques les de competències que, tot i ser bàsiques, potser més d’un polític no les acabaria de treure del tot bé. És força clar que el Departament està convençut que tenint tota aquesta paperassa ben redactada i ben plena de dades i frases, que sovint costa d’entendre, es garanteix la bona educació i l’èxit del nostre alumnat.

Alguns d’aquests documents potser ens ajuden a fer millor la nostra tasca -si s’aconsegueix que realment siguin útils- però crec que són lluny de l’essència de la feina dels i les mestres.