Som uns pares buscant sol.lucions per al nostre fill amb una discapacitat del 65% que porta en centres de la Generalitat des de que tenia 13 anys per la seva dificultat de conviure amb la familia i viure en societat a causa d'un trastorn greu de la conducta. Aviat fara 18 anys i aleshores ja no hi ha recursos per a ell. Des de que va entrar al Centre d'Acollida Oikia, centre de menors de Girona, va començar a consumir tòxics i a delinquir, passant posteriorment al CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa) i després al CREI La Ginesta, de Celrà.

Com pot ser que deixin desemparats a joves amb un grau de dependència tan important ? Sense un lloc on viure, i a l’espera d’un assistent personal que els acompanyi en el procés d’integració. Viu amb l’angoixa de no saber què serà d’ell quant sigui major d’edat, que ja no se’l pot incapacitar per tal que pugui tenir un suport sempre al seu voltant.

Ens preguntem quin paper juga la Generalitat en tot això. Tanta inclusió i poques oportunitats per als joves com ell, que no tenen on anar per manca de recursos. Hem acudit a tot arreu, fins i tot al Síndic de Greuges de Catalunya, i no hi ha respostes per a molts joves com el nostre fill.