Com sempre, a cada manifestació o vaga o aturada que hi ha a Catalunya, sempre sortim perjudicats els mateixos: els estudiants. Els que realment ens volem manifestar i defensar la nostra postura o ideologia sortim perdent. Que per què? Pel simple fet que la desconfiança que existeix, neix i creix dins dels éssers humans fa que el simple fet d'utilitzar el dret a manifestar-se es torni tota una odissea i ens trobem amb inconvenients i obstacles.

Als centres educatius, instituts, escoles i universitats no donen plena llibertat per manifestar-se ja que consideren que molts alumnes utilitzen la vaga com una excusa barata i perfecta que els arriba caiguda del cel per no anar a classe.

Aleshores, els estudiants que sí volem defensar de manera ferma les nostres opinions i ideologies ens trobem en una doble-qüestió. Anar a classe per no perdre una nota de la assignatura i estalviar-nos la falta d'assistència o seguir el que el cor i el cap ens dicten i defensar el nostre pensament i poder exercir lliurement el nostre dret.

Probablement, la diversitat d'opinions respecte a la situació política que estem vivint a Catalunya ha empès a que els centres educatius, dins de la seva diversitat d'opinió es vegin obligats a situar-se cap una banda o una altra al donar llibertat de manifestar-se sense conseqüències o no.

Però no ens equivoquem. Aquest no és un tema polític, és un tema d'igualtat, on tothom sí que hauria d'anar a una. Pot ser ha arribat el moment, de que des del govern es plantegin el fet de donar facilitats perquè tothom pugui utilitzar el seu dret sense sortir-ne perjudicat.