El 16 d'agost és sant Roc. Recordo que, de petita, amb els pares i cosins anàvem amb una furgoneta plena de cançons adolescents a l'ermita de Ciutadilla, d'on és el patró. Visitàvem el sant, rèiem i cantàvem.

El dia de sant Roc de l'any passat, vaig travessar la Rambla de Barcelona per fer una gestió a l'oficina del Bicing. Vaig coincidir amb una petita cercavila pel Gòtic i vaig pensar: "Quina ciutat tan alegre, festiva i vital!". Però l'endemà, tot s'enfosquí per culpa d'una altra furgoneta molt diferent. Aquesta va recórrer uns metres estimats i familiars per tots els barcelonins. I una angúnia m'envaí perquè, per qüestió d'hores, havia salvat la vida. No van tenir tanta sort les següents persones: Pepita, Elke, Jared, Luca, Bruno, Francisco, Xavi, Ian, Ana María, Silvina, Carmen, Julian, Pau i les víctimes de Cambrils. Ni els ferits procedents de països sud-americans, europeus o d'Austràlia.

Després, van venir les espelmes i ofrenes davant de la Boqueria i del Liceu. Ara ens en recordem. El proper 17-A pregarem una oració infinita, dictada des de la bondat, amb respecte i emoció.