La ciutadania està dominada per una inèrcia conformista. Ens diuen que no es pot fer res, o gairebé res, per evitar les estafes per Internet, el flux migratori desbocat, la corrupció política, l'augment d'una delinqüència cada vegada més violenta, els salaris miserables, l'emigració laboral dels joves, els depriments transports quotidians, el canvi climàtic o la invasió dels nanoplàstics.

Si els polítics no poden fer gran cosa per solucionar els grans problemes de la societat, per a què els votem i per què els mantenim ?En aquesta mar remoguda pesquen vots, amb gran èxit, els neofeixistes que pregonen mètodes senzills i ràpids -evidentment enganyosos, inviables o poc ètics- per a millorar les nostres vides.

Als polítics se'ls ha d'exigir amb fermesa idees, reflexió, voluntat i intel·ligència. Els paguem molt bé perquè facin coses reals i no per a vegetar en les cambres o en els diferents governs. El conformisme ens instal·la en el pessimisme, l'apatia i la passivitat. Lluny d'acomodar-nos, l'horitzó està en la revolta pacífica.