Nous paradigmes i més contradiccions on el que ahir era blanc avui és negre i a l’inrevés: ara el nou 'fantasma' no és el comunisme, sinó l’extrema dreta; l’esquerra 'postmoderna' és gairebé igual que la dreta neoliberal (i algunes religions); l’esquerra, ahir defensava els aranzels i el proteccionisme i avui és partidària del 'lliure' comerç internacional (contràriament al seu discurs 'ecologista' sobre consumir productes de proximitat i kilòmetre 0 per reduir la contaminació).

La dreta és 'internacionalista'; governs 'liberals' i 'pacifistes' censuren la crítica i augmenten les despeses militars (pagades pel poble); el sionisme israelià aplica la mateixa 'solució final' nazi al poble palestí que ahir va patir el propi poble jueu.

Ahir, els islamistes eren 'lluitadors per la llibertat' i avui són 'terroristes'; ahir, s’aplaudien les excel·lències capitalistes i l’imperialisme 'made in USA' i les seves invasions i 'guerres preventives' a països sobirans sense prèvia provocació i avui es critiquen (alhora que se li segueix comprant armament).

Ahir, l’esquerra era contrària a l’OTAN i avui es molesta pel distanciament entre els EEUU, l’ OTAN i la UE, etc. Però només són pugnes interimperialistes contra Donald Trump, un subproducte del sistema, la reacció, conseqüència i sortida natural a la inacció i incapacitat del vell 'stablishment', sols que l’imperialisme USA ara destapa el que feia abans amb rodejos i cara amable.

Però després de dècades de submissió i dependència dels EUA, ara és l’ocasió de construir una Europa autònoma, sobirana i tant de bo alternativa al capitalisme.